CRITERIS DE QUALITAT DE L’OLI

Per determinar amb rigor i criteri la qualitat d’un oli, podem basar-nos en el resultat de dues valoracions:

  • Valoració organolèptica ​de l’oli mitjançant un tast/ degustació. (Link a l’apartat de característiques organolèptiques). 
  • Valoració ​ dels resultats de l’anàlisi de ​dos paràmetres claus​ de l’oli​, l’acidesa i l’oxidació.


L’acidesa de l’oli.

L’​acidesa ​ ve determinada pel percentatge d’àcid oleic que es troba lliure, és a dir, que s’ha desprès de l’estructura del glicèrid per l’acció dels enzims presents a la pell de l’oliva.

Per tant, tot i que aquest procés d’hidròlisi no és evitable al 100%, com més acurada sigui la transformació de l’oliva en oli i millor sigui la qualitat del fruit, més baixa serà aquesta incidència. Destacar que, ​com més baix sigui el grau d’acidesa, millor és laqualitatde l’oli.

L’oxidació de l’oli.

L’oxigen de l’aire, la llum i les temperatures altes poden fer que l’oli pateixi alteracions causades per l’oxidació. És durant aquest procés que es formen els peròxids. Analitzant l’oxigen actiu per kilogram d’oli, s’obté l'índex de peròxids expressat en mil·liequivalents, que indica una millor qualitat i conservació de l’oli com més baix sigui.

Podem saber si un oli està adulterat o no, si en fem una analítica de tots els seus paràmetres.

Segons el Reglament CE 1989/2003, els valors màxims acceptats per a que un oli sigui verge extra ​ és de ​0,8º d’acidesa ​ i ​20 mEq/02/kg d’índex de peróxids​ . Aquests criteris de qualitat mencionats són més estrictes dins de la nostra zona, on només s’admet una​ acidesa inferior a 0,5º i un índex peròxids de 15 mEq/02/kg. ​ L’oli Degustus, aconsegueix tenir una acidesa inferior a 0,3, i un índex de peróxids inferior a 10mEq/02/kg.

Ser exigents ens brinda l’oportunitat de nomenar el nostre oli, com un dels millors.